Descàrrega el llibre complet en PDF
Crèdits
Aquest llibre ofereix la difusió d’alguns resultats del projecte de recerca “Participació ciutadana i mitjans de comunicació públics. Anàlisi d’experiències de co-creació audiovisual a Espanya i Europa (PARCICOM)”, codi RTI2018-093649-B-I00, projecte finançat per la Convocatòria 2018 de Projectes de R+D+I “Reptes Recerca”, del Programa Estatal de R+D+I orientada als Reptes de la Societat, Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per al període 2019-2021, sota la direcció de Javier Marzal Felici.
Marzal-Felici, J., Moriano, J., Fieiras-Ceide, C., Vaz-Álvarez, M., Loriguillo-López, A. (eds.) (2022). Participación ciudadana y medios de comunicación públicos 2. Experiencias de cocreación en España y en Europa. València: Editorial Tirant Lo Blanch.
Després d’una reflexió sobre les causes que expliquen la pèrdua de rellevància dels mitjans públics, es presenten les principals característiques del concepte de participació ciutadana en relació amb els mitjans de servei públic, a mode de síntesi del tractat en Participació ciutadana i mitjans de comunicació públics 1. Conceptes i teories (Marzal-Felici, López-Olano i Soler-Campillo eds., 2021). En essència, cal destacar que la participació no pot ser considerada únicament com una estratègia corporativa amb la finalitat de generar reputació per als mitjans públics, sinó que és una exigència moral que ha de servir per a enfortir les nostres democràcies. D’altra banda, la participació no sols es refereix a la governança sinó també als processos de creació i producció de programes. En definitiva, es destaca que la participació ha de ser un vehicle per a augmentar l’impacte social dels mitjans públics. En segon lloc, es presenten les principals característiques del concepte de cocreación, entès com una de les formes de participació més plenes i un dels reptes més importants als quals s’enfronten els mitjans de comunicació públics en l’actualitat. De manera general, es podria afirmar que la cocreación pot concebre’s, d’una banda, com una via orientada a aconseguir objectius socials (Fernández-Quijada, 2021) o, per un altre, com una oportunitat per a les empreses per a convergir amb les necessitats dels seus clients, treballant amb ells (San Cornelio i Gómez Cruz, 2014). La co-creació de continguts audiovisuals constitueix una oportunitat amb un gran potencial per a la fidelització i la creació de formats més àgils i coherents amb l’escenari dels mitjans socials, i una oportunitat per a la reconnexió amb les audiències més joves, com s’exposa en l’Informe publicat a la fi de 2020 per la European Broadcasting Union (UER / EBU), Youth Report: What Work?, les principals idees del qual són exposades a continuació. En tercer lloc, es contraposen dues concepcions de la cocreación en el context dels mitjans públics: la primera, entesa com una mena de participació no professional, o almenys no remunerada, una condició fonamental en els processos de cocreación entre audiència i mitjans (OCDE, 2021); la segona es correspondria com una mena de cocreación més professional, que estaria més prop de les rutines de producció de les corporacions públiques (EBU, 2020), si bé cal reconèixer l’existència de molts graus de participació en el disseny, producció i distribució de continguts. El capítol introductori finalitza amb un resum dels continguts d’aquesta obra, així com amb els agraïments i informació sobre el finançament d’aquest treball.
