Martín Núñez, M,. García Catalán, S., Rodríguez Serrano, A. y Arnau Roselló, R. (eds.) (2025). Nuevos retos de la imagen: cuerpos, escrituras, voces València: Editorial Tirant Lo Blanch.
Certament, si observem els reptes que anomenen a la porta de l’anàlisi fílmica és fàcil sentir un indubtable aclaparament. Seria assenyat repensar els cànons que manegem sent conscients de les absències i els punts cecs, però sense demolir els indubtables mèrits que han pavimentat el setè art. Hauríem de repensar des del nostre present les arestes de les obres que han configurat les nostres societats i les nostres subjectivitats, però sense caure en demonitzacions absurdes pròpies del linxament popular i de les xarxes socials. Hauríem d’ajudar la ciutadania a llegir les pel·lícules, precisament ara en què tothom —esquerres, dretes, progressistes, liberals, conservadors— sembla tenir molt d’interès a censurar, prohibir, cancel·lar, denunciar, injuriar segons els interessos de la seva agenda.
L’anàlisi fílmica és fonamental per a orientar-nos i cridar al sentit comú en una era dominada per la crispació audiovisual. No únicament per continuar sent la tradició viva de la qual emergeix una gran part de la resta d’anàlisi de mitjans audiovisuals —i, vagi per davant, lluny de la nostra intenció caure en essencialismes ara que la distinció entre pantalles, plataformes i continguts resulta cada vegada menys evident. També perquè, agradi més o menys, el cinema continua resultant un símptoma, un indicador de la salut democràtica de les societats que el generen i consumeixen. Finalment, i convé deixar-ho en negre sobre blanc, perquè el cinema espanyol i llatinoamericà porten anys vivint una etapa d’enorme rellevància tant en la potència estètica de moltes de les seves propostes com en la constant presència —i èxit— en els més granats festivals de l’esfera internacional.
