3. Contingut del vídeo

Les noves dinàmiques de consum de continguts al paradigma digital i la recerca d’audiències, cada cop més fragmentades i amb gran capacitat d’interacció, han afavorit nous desafiaments per al desenvolupament del periodisme de qualitat. La immediatesa, l’agilitat i els continguts extraordinàriament breus són definitoris del nou entorn mediàtic on les xarxes socials han adquirit un paper fonamental, juntament amb la capacitat de difusió de la ciutadania. En aquest context, a més dels riscos de la desinformació i de les notícies enganyoses, s’agreugen tendències perilloses per a la conformació d’una opinió pública qualificada. Entre ells, un fenomen antic, la premsa groga o la premsa sensacionalista, que troba en l’àmbit digital un fabulós en l’ecosistema de les TIC i els algoritmes.

De fet, els continguts més sorprenents, amb més capacitat d’atracció, malgrat la baixa fiabilitat o veracitat que tenen, poden tenir un gran èxit d’audiència, seguidors, difusió i aconseguir l’anhelada viralitat. Els mitjans audiovisuals, especialment la televisió, també han beneficiat tendències com l’infoentreteniment, un gènere en alça gràcies a les noves eines digitals i les dinàmiques de transmissió i interacció, com també la Intel·ligència Artificial. Aquesta tendència pot presentar aspectes positius per a captar audiència. Alhora, però, també revela riscos per al periodisme de qualitat ja que sol barrejar la informació amb l’opinió i l’espectacle amb la finalitat d’aconseguir la màxima audiència o consum en la divulgació de continguts. Sensacionalisme i infoentreteniment ja es consideren elements de la postveritat davant la influència que exerceixen en la conformació de l’opinió pública.