Temporada 3 – Unidad temàtica nº 6

Sèrie “Educació Mediàtica per a una Ciutadania Crítica”

1. Títol i autoria

Carlos López Olano
Universitat de València

2. Duració del vídeo

06’35’’, 6 minuts i 35 segons

3. Contingut del vídeo

El periodisme ha canviat, ho continua fent dia a dia, en els últims anys. L’arribada d’internet i les xarxes socials van iniciar un camí de crisi, on les televisions, ràdios i premsa han hagut d’adaptar-se per a sobreviure. En este panorama canviant i difícil, sorgix l’anomenat periodisme ciutadà, una manera d’informar-se basada en la comunicació entre iguals, que sembla ser menys manipulada i més lliure. Però compte, eixa és només l’aparença inicial. Dins del fenomen dels influencers, existixen perills com el de l’expansió de la ultradreta, que troba en eixes noves xarxes el caldo de cultiu perfecte per a la difusió de les seues idees xenòfobes, racistes o anti diversitat sexual. El fenòmen del pòdcast, també mereix destacar-se com a gènere d’èxit entre les generacions més joves.

4. Objectius de la Unitat Temàtica

  • Conéixer els motius i el procés de la crisi dels mitjans.
  • Entendre com canvia la comunicació periodística en l’era de l’atomització de les audiències, de les plataformes i de internet 2.0.
  • Tindre una consciència crítica dels perills dels mitjans emergents.

5. Activitats d’aula

  • Lectura i comparació de diversos mitjans de premsa escrita i digitals. Es pot, per exemple, plantejar l’exercici de buscar una notícia que siga interessant per a l’alumnat en periòdics de diferent abast.
  • Visionat i comparació d’informacions oferides en xarxes com Tiktok o Telegram, per exemple de influencers d’extrema dreta europea, com Matteo Salvini, o Jordan Bardella, o el més proper Alvise Pérez.
  • Escolta activa de diversos exemples de pòdcasts: conversacionals, de ficció o documentals.

6. Recursos addicionals

Eines per a periodistes. Laboratorio de Periodismo. Fundación Luca de Tena. https://shre.ink/qfXz (12/12/2025)

24 recursos per a seguir les tendències i la innovació en periodisme. Jose A. García Avilés. Universidad Miguel Hernández de Elche. https://mip.umh.es/blog/2023/10/10/24-recursos-para-seguir-las-tendencias-y-la-innovacion-en-periodismo/ (12/12/2025)

Projectes de recerca sobre periodismes emergents i innovació en comunicació. Gabinete de Comunicación y Educación. Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/es/proyectos

7. Referències seleccionades

Aguaded, Ignacio y Romero-Rodríguez, Luis Miguel (2015). Mediamorfosis y desinformación en la infoesfera: alfabetización mediática, digital e informacional ante los cambios de hábitos de consumo informativo. Education in the Knowledge Society (EKS), 16(1), 44-57. http://dx.doi.org/10.14201/eks20151614457

Izuzquiza, Francisco (2019). El Gran Cuaderno de Pódcasting: Cómo crear, difundir y monetizar tu pódcast. Madrid: Kailas Editorial.

López-Olano, Carlos (2018). RTVV: Paradigma de la triple crisis de las radiotelevisiones públicas. Valencia: Tirant Lo Blanch.

López-Olano, C. y Sánchez-Castillo, S. (2024). Memoria democrática y ultraderecha: estudio de los mensajes en Instagram de candidatos y partidos en Italia y España. Revista Latina de Comunicación Social, n.º 82 (abril):1-16. https://doi.org/10.4185/rlcs-2024-2267.

Sanchez, S., López Olano, C. y Peris, A. (2023). Politica, sanidad y desinformación: argumentos en Instagram de lideres de la ultraderecha europea sobre las vacunas contra el COVID-19. Revista Latina de Comunicación Social, 81, 210–229. https://doi.org/10.4185/RLCS-2023-1870

López-Olano, Carlos; Sánchez-Castillo, Sebastián y Dimant, Mauricio (2022). La responsabilidad de la investigación social como alerta sobre la desinformación en la memoria democrática. Revista Mediterránea de Comunicación / Mediterranean Journal of Communication, 13(2), 95-98. https://www.doi.org/10.14198/MEDCOM.22654

Marzal-Felici, Javier; López-Olano, Carlos & Soler-Campillo, Maria (2021). Introducción. La participación de la sociedad civil en el servicio público: entre la acción política y la investigación teórica. In J. Marzal-Felici, C. López-Olano & M. Soler-Campillo (Eds.), Participación ciudadana y medios de comunicación públicos 1. Conceptos y teorías (pp. 25-46). Tirant Lo Blanch. Disponible en: http://bitly.ws/AEyy

Pedrero-Esteban, Luis Miguel; Martínez-Otón Laura; Castillo-Lozano, Eduardo y Martín-Nieto Rebeca (2023). Cómo suenan los pódcast en España: radiografía de la producción original en las plataformas de audio digital en 2022. Fundación Antonio de Nebrija. Disponible en: https://links.uv.es/g108ljY

8. Fitxa tècnica del vídeo

Direcció de projecte: Javier Marzal Felici; Marta Martín Núñez; Teresa Sorolla Romero

Producción: Roberto Arnau Roselló y Antonio Loriguillo López

Guió i realització: Carlos López Olano

Presentadors: Lara Piñana y Vicent Moya

Equips audiovisuales i plató: Laboratori de Ciències de la Comunicació UJI

Direcció de fotografia: Juan Plasencia García

Edició i postproducció: Claudia Ferrando Paulo

Ajudant de postproducció: Rubén Nieto González

Supervisió de muntatge: Jordi Montañana

Direcció d’art: Daniel Zomeño

Grafisme i efectes de postproducció: Adam Brenes, Micrea Film Projects S.L.

Revisió lingüística: Grup d’Investigació I.T.A.C.A.-UJI

Imatges: Artgrid, À Punt Mèdia

Música: Artlist

Amb la col·laboració de: Universitat de València, Universitat Jaume I, À Punt Mèdia,

CEFIRE de Castelló de la Consellería d’Educació de la Generalitat Valenciana

Una producción del: Laboratorio de Ciencias de la Comunicación, UJI

Amb el suport de: Cátedra Interuniversitaria de Análisis y Prospectiva Audiovisual en la Universitat Jaume I del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, Càtedra RTVE-UJI “Cultura Audiovisual i Alfabetització Mediàtica” i Projecte de Recerca “Alfabetització mediàtica als mitjans de comunicació públics” (AMI-EDUCOM) PID2022-1288NB-I00, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal de Recerca.