Descàrrega el llibre complet en PDF
Crèdits
Aquest llibre ofereix la difusió d’alguns resultats del projecte de recerca “Anàlisi d’identitats discursives en l’era de la postveritat. Generació de continguts audiovisuals per a una Educomunicación crítica (AIDEP)” (codi 18I390.01/1) sota la direcció de Javier Marzal Felici, finançat per la Universitat Jaume I, a través de la convocatòria competitiva de projectes de recerca de l’UJI, per al període 2019-2021.
Martín Núñez, M., García Catalán, S., Marzal Felici, J. (2022). Puntos ciegos, miradas afiladas. Discursos y prácticas artísticas para hackear la posverdad. València: Editorial Tirant Lo Blanch.
Els discursos de la postveritat que irrompen i es llisquen actualment en els mitjans de comunicació i les xarxes socials prenen la fotografia com a petjada de la realitat, com a prova per a certificar faules i mentides. La immediatesa i la capacitat d’emocionar de la fotografia són trets clau per a suscitar reaccions i opinions que circulen a gran velocitat sense temps ni espai per a la reflexió. La postveritat ens fa creure que veiem ?i, pitjor, que sabem? quan en moltes ocasions travessem acríticament les imatges. No les reconeixem com a punts de vista. Les prenem com a imatges completes, sense punts cecs, com a representacions transparents de la realitat ignorant que una fotografia produeix més que reprodueix, proposa més que disposa, cregui més que reflecteix.
La fotografia sap contestar-li a la tradició de la mímesis, també imagina i obre un espai per a la invenció. Per això, aquest llibre analitza les fotografies mediàtiques i les contraposa a altres mirades esmolades que des de la creació artística empren la matèria visual per a desmuntar discursos i il·luminar veritats més plurals, menys demagògiques. Els discursos fotogràfics contemporanis hackean la postveritat des de posicionaments poètics, a través de dissonàncies i dislocacions que obren esquerdes i espais de crítica, des de desviaments o reapropiacions autorreflexivas. En un món que es torna cada vegada més complex i estrany necessitem imatges que ens necessitin i que no es neguin ni com a mirades ni com a formes.
